Ernest Lluch va ser el pare intel·lectual de la «Llei general de Sanitat» de 1986, i qui va aportar un dels llegats més importants del Partit Socialista, posant les bases legals de la universalització de l’atenció sanitària i un sistema sanitari basat en els impostos, coincidents amb els objectius de l’OMS tal com assenyalava el Dr Asvall, director de programes per a Europa de l’època.

Es posava en marxa la reforma i modernització de la sanitat espanyola, garantint l’accés de la ciutadania a serveis sanitaris de qualitat, amb la lliure elecció de metge i la implantació de la tarja individual per a l’assistència sanitària. Es contribuïa així a la correcció de les desigualtats socials i s’impulsava la transformació d’un sistema d’escassa qualitat, de cost elevat, massificat, descoordinat i deshumanitzat. Des de llavors, a Espanya la sanitat és un prestació no contributiva finançada mitjançant els impostos.

Aquesta llei va propiciar una transformació dels dispositius sanitaris i, per destacar un element, un sistema de transplantaments que és referent en el món, capdavanter en donacions així com en òrgans trasplantats. Un model descentralitzat i coordinat que funciona a tota Espanya i que es mobilitza àgilment en qualsevol dia, a qualsevol hora, en múltiples centres sanitaris i amb professionals altament qualificats.

Aquest és un legat que no podem perdre, tot el contrari, hem de ser capaços de donar resposta als reptes que tenim pel davant: reduir llistes d’espera, eliminar el copagament, garantir el dret a una mort digna, augmentar la inversió en sanitat, garantir l’equitat per a les dones què volen accedir als tractaments de reproducció assistida, fer realitat la integració social i sanitària, reforçar l’Atenció Primària, i afrontar amb rigor l’envelliment de la població, així com l’augment de les malalties cròniques en pacients amb comorbiditats, entre d’altres reptes.

La pandèmia per COVID-19 ens ha fet veure que tenim altres reptes de futur: caldrà preveure i disposar de professionals i material sanitari per a què, en situacions excepcionals com aquesta, puguem donar una resposta més contundent i autònoma, augmentar les ràtios de metges i Infermeres i afavorir que el seu temps assistencial es pugui dedicar a l’atenció personalitzada al pacient i la família.

Hem de fer un abordatge per millorar la investigació, la recerca i la innovació en salut, ja que contribuirà a la millora de la competitivitat i a la sostenibilitat del sistema, ajudarà a la continua transformació del sistema i permetrà continuar amb el compliment de la seva finalitat: atendre a les persones responent a l’evolució social i sanitària de la nostra societat

Tenim un bon sistema sanitari, amb excel·lents professionals, i no hem de perdre l’essència  de l’atenció personalitzada, el caliu humà que cada dia a les vuit del vespre torna a aparèixer amb els aplaudiments a finestres i balcons.

Ernest, el teu llegat és més viu que mai en aquest moment, l’impulsarem, el vetllarem i el farem renéixer tal  i com tu vas fer ara ja fa 34 anys.

Autores:

Carolina López, secretària de salut del PSC de Barcelona

Glòria Gálvez, membre de la sectorial de Salut del PSC