• L’objectiu és la reactivació econòmica, especialment acompanyant la transformació del comerç i la restauració, un sector que ha estat molt sensible a l’impacte pandèmic
• Les grans ciutats mediterrànies proposen liderar la transformació econòmica d’Espanya en els àmbits de la digitalització i la sostenibilitat
• Tant Barcelona com València comparteixen els reptes de destinar esforços i pressupost a fer créixer les economies locals, i reactivar el conjunt de l’economia espanyola i europea

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, i l’Ajuntament de València, a través de València Activa, impulsen 20 projectes vinculats a la sostenibilitat i la digitalització, i col·laboraran plegades amb aquest tipus d’iniciatives que contribueixen a transformar les economies locals, i donar resposta als reptes actuals en els sectors empresarials i a la ciutadania. València i Barcelona, d’aquesta manera, proposen liderar la reactivació econòmica i s’han aliat per optar als fons europeus de recuperació i resiliència.

El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda i president de Barcelona Activa, Jaume Collboni, ha declarat que “amb aquest acord, des de Barcelona apostem per sumar esforços amb València, amb l’objectiu de potenciar l’accés als Fons Europeus per reforçar la transició digital i sostenible, però sobretot per accelerar la sortida de la crisi i la recuperació social i econòmica, que és la nostra gran prioritat”.

Jaume Collboni ha remarcat que “som dues ciutats que compartim reptes i reivindicacions, com la superació justa de la crisi, la descentralització de les infraestructures o la millora del finançament local. Avui reivindiquem que som crucials per al desenvolupament d’Espanya i del Sud d’Europa, i per això hem de dialogar i col·laborar més entre nosaltres, des del Mediterrani, per impulsar una autèntica visió descentralitzada de l’Estat”.

Per la seva banda, la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, ha posat en valor la “cooperació i la comunicació” entre totes dues ciutats i a tall d’exemple ha citat com a projectes en els quals s’han inspirat a la capital de la Comunitat Valenciana el 22@ o Amunt Persianes que també posarà en marxa l’Ajuntament per a impulsar la reobertura dels baixos comercials en aquelles zones que s’han vist més afectats per la crisi econòmica de la Covid-19”·

En concret, ha precisat que es crearà “una línia d’ajudes de 20.000 euros del total de l’obra desenvolupada” i “s’afegiran també el baixos d’AUMSA a aquesta oferta de locals”. Segons ha explicat, es tracta de “una mesura que està en sintonia amb els ARRUS en barris com El Cabanyal-Canyamelar i que pot ajudar a teixir el comerç de barri que s’ha perdut en moltes zones de la ciutat, especialment, en les zones més vulnerables”.

“Barcelona, gràcies al treball de Jaume Collboni, té un projecte molt interessant i des de la regidoria de Desenvolupament Econòmic que dirigeix Pilar Bernabé hem signat el conveni de col·laboració per a formar una candidatura competitiva que pugui accedir als fons Next Generation”, ha explicat la vicealcaldessa de València qui ha posat en valor “les sinergies de creixement conjunt que establirem”.

Superar l’impacte de la pandèmia i assolir nous reptes de reactivació

L’objectiu és avançar cap a una fortalesa de les economies locals, en aquest cas de dues ciutats properes, a 350km de distància, i unides amb un clar lligam mediterrani i cultural, contribuint a la reactivació econòmica després de l’impacte que ha tingut la pandèmia a la vida i als negocis. I, molt especialment, per acompanyar la transformació del comerç i la restauració, que han estat afectats sensiblement per aquests efectes.

A través d’aquesta col·laboració, mitjançant d’un Memorandum de col·laboració (MoU), ambdues ciutats exploraran iniciatives i consensuaran plans per poder optar als fons europeus Next Generation EU que facin de palanca per impulsar aquesta doble transició, la digital i l’ecològica. La iniciativa que en desenvoluparan serà la d’ “Economia Local 2030, suport a la transició digital i sostenible de l’economia local de Barcelona i València”.

Principals iniciatives de Barcelona

En aquest sentit, Barcelona, en matèria de transició digital, té iniciatives pioneres com el Cibernàrium, amb un servei de formació tecnològica i reskilling per ajudar a millorar les competències digitals de la ciutadania, o la IT Academy, com a escola municipal de programació. Barcelona ha engegat també accions de transformació digital en els mercats o en establiments i comerços, amb col·laboració d’associacions comercials, amb iniciatives com ara el Retail Lab per digitalitzar les botigues físiques; plans de reactivació empresarial que inclouen un acompanyament en els seus models de comercialització digital, anomenats Rethinking, fets amb la participació de consultores especialitzades; i formacions online i presencials per a la digitalització de la venda comercial.

Entre d’altres iniciatives de l’agència de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, també, s’ha engegat l’estratègia ‘Amunt persianes’, amb col·laboració del sector immobiliari, que està permetent la instal·lació de noves activitats econòmiques en locals de planta baixa, que es trobaven buits o sense activitat, revitalitzant les zones urbanes i els barris de la ciutat. I, en matèria de transició ecològica, Barcelona ha implementat la distribució de l’última milla sostenible, dirigida a consolidar i optimitzar el repartiment de mercaderies a la ciutat; o bé el MES Barcelona, que fa incrementar la capacitat d’autoconsum energètic sostenible amb plaques fotovoltaiques en el sector de serveis de la ciutat.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, amb un pressupost extraordinari de 86 milions d’euros, s’està donant suport als sectors econòmics i laborals per superar la situació laboral de la mà del món públic i privat, per aconseguir una reactivació de la ciutat més accelerada. Per exemple, a l’estratègia d’Amunt persianes s’hi han destinat 17 milions; a les subvencions ‘Impulsem el que fas’ per ajudar a dinamitzar l’economia als barris, 3,2 milions; i al foment de creació d’ocupació, un total de  18 milions en el període 2020-2021, com ara programes com el Crea Feina, que dona ajuts de 5.000 a 6.000 euros per a empreses que contractin personal en situació d’atur,  amb 3,6 milions; o el reciclatge professional amb formacions a la ciutadania amb una línia especial per a joves, amb 3,9 milions.

D’una altra banda, l’escola de programació municipal IT Academy ha multiplicat el seu pressupost en un 3,5% el darrer any, gràcies a aquestes aportacions addicionals. Amb diferents mesures com aquestes, Barcelona ha aconseguit que l’índex de recuperació comercial s’acosti per primera vegada al 100% des de l’esclat de la pandèmia i se situa ara mateix en un 99,6%, mentre que l’atur ha aconseguit un descens percentual del 26,4% en el darrer any, amb 24.000 persones menys en situació desocupació. El nombre de contractes a la capital catalana han augmentat en un 45,1% i, quant a contractació indefinida, la ciutat ha recuperat els valors prepandèmia, tot assolint el segon major nombre de contractes indefinits en el darrer mes de setembre de tota la sèrie històrica des del 2008.

Estratègies digitals de València

A la vegada, la ciutat de València, quant a transició digital, compta amb el Pla Estratègic VLC Tech City, que té com a missió dinamitzar, potenciar i fomentar la col·laboració de tots els agents tecnològics, empresarials i socials per posicionar València com a pol tecnològic, esdevenint la representació de l’ecosistema emprenedor valencià. A més, s’impulsa la transferència tecnològica i de coneixement, la generació d’un districte digital, tecnològic i d’innovació, així com espais de connexió i debat. A València, també, s’ha iniciat una experiència pilot per analitzar la maduresa digital del teixit econòmic local per conèixer l’estat actual i l’estratègia per abordar la transformació digital de l’economia valenciana. En concret, es planteja fer un acompanyament, seguiment i provisió d’eines i coneixements en termes digitals, de forma prioritària, per al sector del comerç. Un altre projecte destacat ha estat la part sensorial i de mediació del trànsit de vianants amb l’objectiu de revitalitzar les zones comercials a través d’una gestió intel·ligent de les dades i la transformació de la informació en millores competitives.

Amb aquesta aliança i la persecució d’objectius conjunts, es volen sumar esforços per a un Corredor Mediterrani que permeti que dues economies tradicionalment fortes –la suma de les dues províncies, per exemple, suposen la quarta part del total espanyol en exportacions o que, en el cas de Barcelona, actualment és la ciutat que lidera la recuperació de l’ocupació i la reducció de les xifres de l’atur registrat a Espanya—facin d’elements tractors per ajudar a impulsar la reactivació del conjunt de l’economia espanyola i europea.