Pedret reclama un respecte escrupolós a les institucions catalanes i registra una bateria de preguntes per tal d’esclarir els fets davant noves evidències que demostren que hi havia duplicitat de dedicació.

El diputat de Socialistes i Units per Avançar, Ferran Pedret, ha demanat aquest matí al Parlament, arrel de les informacions que la Consellera de Presidència, Meritxell Budó, va estar durant 4 mesos compaginant la seva tasca institucional amb la de membre del Consell per la República, saber si es van encarregar, per part del Govern de la Generalitat, informes jurídics sobre la compatibilitat d’ambdues dedicacions de Meritxell Budó i quin va ser el dictamen emès pels juristes que els subscrivissin, i també ha demanat còpia dels informes existents al respecte, si es van demanar i emetre.Atès que també han aparegut informacions relatives a les connexions en directe des del Palau de la Generalitat, amb recursos i mitjans propis del Govern, per tal que Budó participés cada divendres en les reunions de l’autoanomenat “Consell per la República”, el diputat socialista Pedret també preguntarà per la realització d’aquestes videoconferències.

Cal recordar que, davant la Comissió d’Afers Institucionals celebrada al Parlament el 17 de juliol de 2019, en resposta a preguntes de la diputada socialista Alícia Romero, Budó va respondre que “no hi ha cap vinculació directa [del Consell per la República] amb el Govern de la Generalitat”.Pedret ha recordat que, “a banda dels dubtes que pugui plantejar la compatibilitat de les dues dedicacions que sembla que Budó va exercir simultàniament del 25 de març al 19 de juliol,  segons la Llei d’Incompatibilitats de la Generalitat 13/2005, està clar que Budó ha mentit al Parlament quan afirmava que no hi havia cap vinculació directa entre el Govern de la Generalitat i l’autoanomenat Consell per la República, ja que la vinculació existia directament a través de la seva presència al Consell Executiu i, simultàniament, a la direcció de l’ens creat per Puigdemont».

Pedret ha lamentat la «falta de transparència i les incoherències expressades pel departament de Budó», que primer va negar la incompatibilitat i que uns dies després va recular, explicant que Budó va deixar el càrrec al Consell per la República  quan es va fer efectiva la seva presa de possessió com a Consellera.

L’autoanomenat Consell per la República el va constituir Carles Puigdemont a Waterloo amb la pretensió de ser un suposat govern legítim de Catalunya.
El president Torra va subratllar al seu primer discurs d’investidura: “Arrencar la legislatura, i d’aquí la importància, ens dona la força per posar en marxa totes les vies d’acció política republicanes: aquí i a l’exili: l’assemblea de càrrecs electes, a l’interior, i el consell per la república, a l’espai lliure d’Europa” . Al segon discurs d’investidura, tornava a afirmar “posarem en marxa les tres vies d’acció política republicana: La primera, a l’exili o Espai Lliure d’Europa, amb el Consell de la República (…)”.

D’aleshores ençà, a preguntes formulades pel grup Socialistes i Units per Avançar, a respondre oralment i per escrit, el Govern sempre ha negat qualsevol vinculació amb l’autoanomenat Consell per la República. La relació i alineament polític ha estat sempre evident, i ara es descobreix que existia la vinculació directa que s’ha negat.