• Aquest serà el full de ruta a seguir durant els propers 8 anys tant per l’Ajuntament de Barcelona com per d’altres actors que vulguin treballar per un sistema alimentari sostenible a la ciutat
• L’acte l’ha presidit la regidora de Comerç, Mercats i Consum, Montserrat Ballarín; i ha participat el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro
• L’Ajuntament referma clarament la seva aposta per a la transformació del sistema alimentari establint les condicions per a la continuïtat i el desplegament d’aquestes polítiques, posant especial èmfasi en el combat contra l’emergència climàtica

L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha celebrat avui la primera sessió plenària per a l’elaboració de l’Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030. 

També han assistit representants de 100 organitzacions de diferents segments del sistema alimentari que aposten per l’alimentació sostenible des d’àmbits tan diversos com les institucions públiques, el món científic, el sector privat, la societat civil, professionals de la comunicació i representants de tots els grups municipals, entre d’altres.

La regidora Ballarín ha explicat que “la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible ha servit per impulsar un canvi cultural i de conscienciació social respecte al sistema alimentari actual” i ha finalitzat agraint la feina de tots els agents participants, “l’alimentació pot ser part del problema i part de la solució i per tal que sigui la solució cal fer la feina tots plegats i de manera sostinguda”.

Un sistema alimentari sostenible beneficia les persones, el planeta i els territoris. Per a això, cal produir, transformar, vendre, comprar i consumir aliments creant prosperitat, promovent la justícia social, cuidant, conservant i regenerant els nostres recursos i ecosistemes, així com salvaguardant la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se també de manera sostenible.

El document que sorgirà d’aquest procés serà el full de ruta compartit a seguir durant els propers 8 anys en matèria de polítiques alimentàries a la ciutat tant per a l’Ajuntament com per a la resta d’actors participants que recollirà la visió, els objectius, les línies de treball i alguns exemples de projectes que han de guiar la transformació del sistema alimentari de la ciutat en el futur més immediat i en el llarg termini.

La voluntat és que aquesta estratègia de ciutat pugui estar tancada després de l’estiu i que llavors serveixi com a fonament per desenvolupar plans d’acció de més curta durada que aterrin el seu contingut per part dels agents que l’adoptin com a marc de visió compartida.

Més enllà de les limitacions competencials dels ajuntaments en aquesta matèria i com a part dels diferents acords internacionals (Pacte de Milà), la ciutat reforça i consolida en el temps la seva aposta per l’alimentació sostenible com a estratègia per fer front a l’emergència climàtica, així com per treballar per l’accés de tota la població a una alimentació saludable i sostenible i l’enfortiment de les economies locals sostenibles (pagesia, restauració i comerç de proximitat). Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte que ha desenvolupat la ciutat com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible l’any 2021 i és un dels llegats d’aquesta Capitalitat.

El tret de sortida per a l’elaboració d’aquest document ha tingut lloc en una sessió plenària que esdevindrà un espai central de debat i consens del procés, tot aportant valor, experiències i coneixements i prenent decisions en relació amb l’estratègia. Per garantir la implicació de tots els agents que volen afavorir una transformació del sistema alimentari en l’elaboració d’aquesta estratègia, està previst que se celebrin 3 reunions plenàries durant tot el procés de redacció, així com diverses sessions sectorials o temàtiques, una sessió interna amb les àrees de l’Ajuntament, una sessió d’intercanvi amb d’altres municipis i un procés de contrast obert al conjunt de la ciutadania.

Els principals eixos d’aquesta Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030, compartits amb el Pacte de política alimentària urbana de Milà, són:

• Preparar un context favorable per una acció eficaç (governança).
• Promoure dietes sostenibles i nutrició.
• Assegurar l’equitat social i econòmica.
• Promoure la producció alimentària.
• Millorar l’abastiment i la distribució alimentària.
• Reduir el malbaratament alimentari.

D’altra banda, les línies de treball que es desenvoluparan són:

• Eix de treball 1. Producció i distribució sostenible: inclou aspectes com els circuïts curts, la distribució equitativa de valor al llarg de la cadena alimentària, l’ocupació de qualitat i els drets de les persones treballadores, la relació amb la resta de territoris de Catalunya i la relació urbana-rural, la producció urbana o els canals de consum com a punts de distribució d’una alimentació sostenible.
• Eix de treball 2. Equitat i dietes saludables i sostenibles: on es tractaran qüestions com el dret i l’accés a l’alimentació sostenible, les dietes de salut planetària i la transformació dels hàbits de consum alimentari majoritaris o el consum saludable sostenible dins i fora de la llar.
• Eix de treball 3. Aprofitament i impacte ambiental: inclou aspectes com l’ús de recursos i energia en totes les fases de la cadena alimentària, la gestió de residus, l’ús dels envasos, la prevenció de les pèrdues i malbaratament, la minimització de la contaminació d’aigua, sòls i ecosistemes (incloent les toxines al medi, als animals i les persones) o estratègies per fer front a la crisi climàtica i de biodiversitat.
• Eix de treball 4. Governança del sistema alimentari: se centrarà en la governança interna a l’Administració Local, entre les diverses Administracions Locals, multinivell entre administracions i relacions equitatives entre la quíntuple hèlix, sectors i fases del sistema alimentari.

Per garantir la implicació de tots els agents que volen afavorir la transformació del sistema alimentari en l’elaboració d’aquesta estratègia, es determinen diversos espais de participació, entre els que es troben les sessions plenàries i el Consell Assessor, com a espais més representatius. En el Consell Assessor participaran una vintena d’experts i representants de diversos sectors com són l’Ana Moragues de la Universitat de Barcelona; Toni Masanés de la Fundació Alícia; i el xef Xavier Pellicer, entre d’altres.

Més informació/font: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona