El 17 de Maig celebrem el Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia, és a dir, el dia internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia.

Va ser aquest dia de 1990, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la Classificació Internacional de Malalties, que fins aleshores era considerada una desviació sexual, que reflectia un trastorn de personalitat subjacent.

Va ser tan sols fa dos anys, en 2018, quan l’OMS va eliminar del seu manual de malalties la transsexualitat, considerada fins llavors com un trastorn mental.

En 2020, encara 70 països del món tenen lleis que penalitzen els actes sexuals consensuats entre adults del mateix sexe. 14 d’ells preveuen la pena de mort i en altres 26 països la pena màxima pot variar entre deu anys i cadena perpètua.

Només 26 països reconeixen el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Segons l’últim informe publicat pel Ministeri de l’Interior sobre l’avaluació dels delictes d’odi (2018), els fets coneguts com a delictes d’odi per raó d’orientació sexual i identitat de gènere van ser 259, la qual cosa suposa el 16,20% del total de delictes d’odi i la tercera raó d’aquests, per darrere de la ideologia i racisme/xenofòbia. Els delictes d’odi al nostre país van créixer quasi un 13% respecte a l’any anterior.

Pel que respecta al nostre país, les amenaces i agressions que viuen persones LGBTI+ per part d’individus o col•lectius, són un reflex de l’homofòbia que encara impregna part de la nostra societat. De la mateixa manera, i de forma molt preocupant, ho són els comportaments reproduïts pels més petits mitjançant l’assetjament (bullying) en l’àmbit educatiu i de lleure, que priva a nens i a nenes de desenvolupar-se com persones lliures i deixa en ells i elles una petjada psicològica immensurable. El nostre Estat ha de garantir i protegir també els seus drets, reconeguts com a Drets Universals, i abordar aquest assumpte com una prioritat del sistema educatiu, incloent-hi la formació en diversitat afectiva sexual i de gènere per a totes les agents que configuren les comunitats educatives.

El discurs d’odi i la intolerància per part de partits d’extrema dreta, alimenten la creença d’impunitat per part de qui comet aquests actes homòfobs i per això és inacceptable l’emblanquiment que fan alguns partits d’aquestes ideologies, la nostra convicció i fermesa ha de ser més forta que mai davant l’amenaça de minvar els nostres drets.

A Catalunya, és necessari el desplegament real i efectiu de la Llei 11/2014, més coneguda com la llei contra l’LGTBI-fòbia. Sis anys després de la seva aprovació, encara no s’han desenvolupat moltes parts de la llei ni aprovat el decret que regula el règim sancionador, imprescindible per a la negació de la impunitat de l’LGTBI-fòbia. La llei 11/2014 va ser una llei pionera tant a Espanya com a Europa. L’Observatori Contra l’Homofòbia ha registrat des de 2014, 561 incidències per homofòbia, bifòbia o transfòbia i les sancions per part de la Generalitat han estat 12. Les polítiques públiques han d’anar acompanyades de mesures de garantia i protecció de les persones LGBTI+ i d’un missatge clar i unànime d’impunitat contra els delictes dirigits al col•lectiu.

Avancem, però encara queda molt.

No podem deixar de defensar els nostres drets ni d’exigir-los, ni un sol dia, ni als carrers ni a les institucions.