Últimes Notícies
Sin categoría

10/01/20

Ferran Pedret, única candidatura presentada a la primera secretaria del PSC de Barcelona

El passat 7 de gener el company Ferran Pedret va presentar la seva candidatura a la primera secretaria del PSC de Barcelona, iniciant-se així el termini per presentar els avals necessaris i que acabarà el dilluns 13 de gener.

Us deixem la carta de presentació de la seva candidatura:

«El socialisme barceloní ha protagonitzat la transformació de la ciutat de Barcelona des de la recuperació de la democràcia i, després d’entrebancs que ha sabut superar col·lectivament, torna a gaudir de la confiança de molts barcelonins i barcelonines, que amb el seu vot l’han situat amb un paper fonamental en el govern municipal, i en condicions d’esdevenir de nou la primera força política a Barcelona, si sabem teixir les complicitats necessàries i reunir més voluntats al voltant del projecte socialista.

En un context de forta polarització política i social, amb els efectes socials de la darrera crisi encara ben presents i punyents als nostres barris, amb l’intent d’imposar les receptes neoliberals en les polítiques públiques, amb el nacionalisme despertant els corrents més reaccionaris i identitaris, i amb una extrema dreta rampant, resulta més necessari i urgent que mai la resposta socialista.

Comptem amb l’oportunitat que ens ofereix la possibilitat de formar Govern a Espanya i de formar part del govern a Barcelona. També amb l’oportunitat que suposa el disposar d’un Partit unit i cohesionat, amb un discurs cada cop més nítid i entès per sectors creixents de la nostra societat. En el 14è Congrés del PSC s’han aprovat importants documents, que plantegen una estratègia i un programa pel socialisme català, i que ens situen com l’única força política capaç de superar el conflicte actual, com una força amb un projecte pel conjunt de la ciutadania de Catalunya, com una força al servei de les classes populars i treballadores del país, i com un partit amb capacitat d’esdevenir la primera força política a Catalunya.

La nostra aspiració última segueix essent assolir una societat sense classes, de persones lliures, iguals i solidàries entre si, que cooperin per al progrés i el benestar comú. Per a fer-ho, caldran canvis profunds i graduals de les relacions entre les persones, i amb el nostre medi natural. Això requereix de nosaltres, en aquest context d’augment de les desigualtats i la precarització, i d’emergència climàtica, una renovada ambició transformadora i l’aplicació de tota la nostra intel·ligència i de tot el nostre esforç.

També requereix de nosaltres identificar les principals tasques a curt termini i a mig termini, entre les quals es troba sens dubte la de crear les condicions per la transformació del nostre país en una federació democràtica i social, la d’assolir un canvi en el nostre model productiu, en el món laboral i en l’àmbit fiscal que asseguri alhora una regulació garantista del sistema d’intercanvi de béns i serveis, una distribució més justa dels fruits del treball social necessari per produir tot allò que produïm, i els recursos suficients per fornir les bases materials de la llibertat de cadascú, en forma de serveis públics, drets i obligacions, i prestacions, que permetin a tothom desplegar el seu potencial i el seu projecte de vida amb autèntica autonomia i dignitat.

Aquesta pugna per l’establiment d’una federació democràtica i social, que volem no només aquí, sinó també a escala europea i global, també es pot bastir des de les ciutats, i la contribució de Barcelona al debat, i al canvi de polítiques, és fonamental. Les grans ciutats han resistit millor que altres indrets l’embat del nacionalpopulisme, l’extrema dreta i els identitarismes. Una xarxa de ciutats europees i mundials per promoure i enfortir la pluralitat de les nostres societats ha de servir per combatre aquestes idees i promoure les de progrés.

Cal construir un ampli moviment socialista, vertebrat al voltant de la seva expressió política, el PSC, però necessàriament acompanyat d’una esquerra social, sindical i cultural que també està en procés de repensar-se. Volem treballar-hi colze a colze per la construcció d’una democràcia social avançada. Això requereix un procés en el qual federem voluntats, generem confiances i complicitats i teixim noves aliances socials sobre les quals s’ha d’articular una nova majoria transformadora, incorporant més persones a la nostra organització, sí, però també sabent col·laborar i cercar la col·laboració de moltes que, compartint amb nosaltres valors i idees, o preocupacions concretes, potser no es plantegen formar-ne part. Si hi ha un moment en què aquesta tasca és ensems urgent i necessària, és aquest.

Si hi ha un indret on el repte sigui apassionant i enorme alhora, és aquest. A les eleccions vinents al Parlament de Catalunya tenim una oportunitat que no podem malbaratar, i el socialisme barceloní ha d’estar en primera línia per contribuir a assolir un canvi.

El PSC és un projecte col·lectiu capaç de mobilitzar enormes energies i d’agregar múltiples sensibilitats i orígens en la persecució d’un ideal comú. Cal obrir, però, nous camins, i transitar-los amb convicció i confiança, bastint un projecte radicalment democràtic. Ens cal un partit fort i obert alhora, viu, plural, integrador, coherent, proper, vibrant de debat i propostes, desbordant d’activitat i mobilització, i amb un fort arrelament social.

Per tal d’assolir-ho, cal posar al dia la nostra organització. S’han fet passos importants durant els darrers anys, amb importants canvis en les formes de comunicació interna i externa, amb un increment dels mecanismes de participació directa de la militància en processos de decisió, amb la modernització dels locals i de les formes de treballar amb les dades, però encara cal dur a terme més canvis.

Necessitem trobar els temps i els espais pel debat serè, col·lectiu i en profunditat sobre qüestions estratègiques, sobre els plantejaments polítics de fons. Cal, per tant, transformar les maneres d’abordar les sessions del Consell de Federació, i potenciar espais de reflexió com el LABcn.

Alhora que cal ser més presents en les lluites socials, no només sumant-s’hi quan les compartim, sinó impulsant-les i organitzant-les allà on calgui, des de la petita escala a l’àmbit més general. Cal confiar en la JSC per encapçalar moltes de les reivindicacions que el PSC fa seves però que estan essent abanderades per la gent més jove: la quarta onada feminista, la lluita contra el canvi climàtic, la lluita per un habitatge assequible o contra la precarietat laboral.

En definitiva, perquè tenim oportunitats importants per davant i perquè és del tot necessari, cal, de nou, socialisme.»

  • Comparteix

Notícies Relacionades

Al utilizar nuestros servicios aceptas el uso que hacemos de las cookies