Aquest matí s’ha celebrat a la seu del PSC Barcelona la jornada oberta ‘Barcelona Ciutat segura’, una cimera de seguretat convocada pel grup socialista amb la participació diferents experts en aquesta matèria. El líder del PSC Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat dels exalcaldes socialistes, Joan Clos i Jordi Hereu, i la secretària d’Estat de Seguretat del govern d’Espanya, Ana Botella, entre altres personalitats, ha titllat de “molt preocupant la situació d’inseguretat que viu Barcelona i ha reclamat la necessitat d’avançar en un nou model de seguretat integral per a la ciutat». En aquest sentit, Collboni ha anunciat “el compromís del grup socialista de convocar 1.000 noves places d’agents de la Guàrdia Urbana en 5 anys per arribar fins a la xifra de 3.493 agents. Cal tenir una proposta de seguretat clara des de l’esquerra, perquè el clima d’inseguretat que ha provocat el fracàs de la Sra. Colau només obre la porta al populisme i l’extrema dreta a qui cal barrar el pas»

El PSC va alertar fa mesos de la imminent descapitalització de la policia municipal, que arribarà a un total de 410 agents de la Guàrdia Urbana a inicis de 2019 per la manca de previsió del govern de Colau davant del decret de jubilacions anticipades als 59 anys i també a les noves condicions del conveni que augmenten els dies festius de la plantilla. En aquest sentit, Jaume Collboni ha recordat que ja va ser possible en el mandat del Jordi Hereu.

«El govern de Colau té un problema ideològic amb la seguretat i ha girat l’esquena al problema deixant abandonats determinats barris. La inseguretat perjudica a la gent que té menys recursos, aquells barris més vulnerables que no poden pagar-se la seguretat privada», ha assegurat el regidor. En aquest sentit, Collboni ha anunciat la creació d’una Direcció de Prevenció integrada en l’organigrama municipal i amb capacitat decisòria en matèria de seguretat i amb capacitat executiva. «Seguretat és més policia però sobretot més prevenció, més inversió per acabar amb desigualtats, educació i convivència. Per això s’ha d’abordar des d’una perspectiva progressista», ha conclòs Collboni.

• A Barcelona hi ha actualment 2.978 agents de Guàrdia Urbana, tant de 1a com de 2a activitat.

Com afectarà la plantilla de la Guàrdia Urbana el Decret de Jubilació als 59 anys?

• A Gener de 2019 entra en vigor el decret de jubilació per a policies als 59 anys.
• A la Guàrdia Urbana hi ha un total de 242 agents que es troben per damunt d’aquesta edat i que podran acollir-se a la jubilació.
• L’any 2018 el govern municipal ha tret la convocatòria de 175 places d’agents de la Guàrdia Urbana, insuficients per a cobrir les 242 jubilacions que es produiran l’any 2019.
• Entre places guanyades (175 noves) i places perdudes (242 jubilacions) es produeix un saldo negatiu de pèrdua de 67 agents que deixarà la plantilla l’any 2019 en els 2911 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

 

 

A la vegada incorporarem personal civil de l’Ajuntament a l’organització a fi d’assegurar que tot el personal policial està realitzant tasques policials.

Per què volem arribar als 3.500 efectius?

• Barcelona té una població d’1,6 milions d’habitants. Però cal afegir-hi les persones que cada dia es desplacen a la ciutat provinents de l’Àrea Metropolitana així com aquells visitants que es troben a Barcelona.
• La manca evident de l’actual dotació de la Guàrdia Urbana, acompanyada de la manca crònica de Mossos d’Esquadra té efectes clars a la ciutat. L’augment del 19% de la victimització ens ha fet retrocedir a les xifres dels anys 80, i amb aquestes dades és impossible orientar la policia a tasques de proximitat, que és el nostre objectiu.
• Amb 3.500 agents podrem donar resposta a la crisi de seguretat que viu Barcelona i a la vegada podrem desenvolupar un nou model de seguretat basat en la proximitat.

Índex de Victimització:

Previsió Pressupostària per a la Convocatòria de 1.000 noves places de Guàrdia Urbana:
Per a fer front a aquesta convocatòria de places l’Ajuntament destinarà 46,5M€ en 5 anys corresponent a les partides de personal, uniformitat i armament, ampliació del parc mòbil en 100 vehicles i 200 motos, i adequació de les casernes.

Demanar els efectius reals de Mossos d’Esquadra que corresponen a Barcelona
S’estima que la dotació de Mossos d’Esquadra que correspon a Barcelona és de 4.000 agents, corresponent a la ràtio de 2,5 policies per cada 1.000 habitants que reconeix el Parlament de Catalunya.
El Departament d’Interior no dona xifres concretes de quants agents de Mossos d’Esquadra realitzen tasques de seguretat ciutadana a Barcelona. Les poques xifres existents marquen que la presència de Mossos d’Esquadra a Barcelona se situa en els 2.200 agents. Aquest fet indica la necessitat d’ampliar-ne la dotació amb 1.800 unitats més. Ens posarem al capdavant d’aquesta petició i no admetrem que no es doti a la Capital de Catalunya dels recursos necessaris. A la vegada és conegut que Barcelona no acull només els 1,6 milions d’habitants sinó totes les persones que la visiten per motius laborals, d’oci o d’activitat turística i de negocis. Aquestes són despeses de capitalitat de la ciutat i que han de ser cobertes de forma efectiva pel cos de Mossos d’Esquadra.

2. Una nova direcció de prevenció en matèria de seguretat

La prevenció és l’única política que en matèria de seguretat té un triple efecte positiu:

• Aconsegueix reduir els fets delictius si es desplega amb efectivitat
• Incrementa la percepció de seguretat als carrers i places
• Afavoreix la convivència a l’espai públic.

I cal tenir en compte també que la inversió d’un euro en prevenció genera 10 euros d’estalvi en reacció. De manera que per al ciutadà és notablement més eficient.
Cal doncs una nova direcció de prevenció que escapant-se del “bonisme” dogmàtic tingui una visió real i acurada de què passa al carrer, que disposi d’autoritat dins l’organigrama municipal i que es trobi present en les línies estratègiques i operatives de l’àmbit de la seguretat i la convivència.
Des de la nova direcció caldrà impulsar:

• Creació d’un grup de treball contra tota mena de violència.
• Incrementar la relació amb la societat civil a través del Consell Municipal de Seguretat i dinamitzar els Consells de Seguretat Ciutadana als Districtes, amb Presència dels responsables en el territori de GUB i CME, i  la participació de:
  • Vigilància de parcs, places i interiors d’illa per evitar actituds incíviques, especialment aquelles que generen molèsties als veïns, donant suport amb vigilants de Parcs i Jardins.
• Nou servei de mediació i gestió de conflictes.
• Nou pla d’Educadors de carrer per fer front a:
  • Ús massiu i intensiu: ocupació massiva de l’espai públic que dificulta la convivència.
  • Exclusió social: presència de persones en situació d’extrema precarietat econòmica i/o social.
  • Persones en risc social: detecció de persones i/o col·lectius en situació de dificultat/vulnerabilitat.
  • Activitats inadequades: vandalisme, juguesques, demanda i explotació sexual, venda ambulant, tòxics i/o alcohol, furts i robatoris.
  • Convivència: xoc cultural / intergeneracional, soroll, amb locals o zones d’oci.
  • Percepcions negatives: discursos negatius en relació a les dinàmiques de l’espai per part del veïnatge, comerços, entitats, etc. i/o a la convivència.

3. Una nova política de Convivència i cura de l’Espai Públic

Una ciutat és ciutat en la mesura que la ciutadania exerceix els seus drets a l’àgora, als carrers i places i per garantir això cal assegurar un espai públic de qualitat i que esdevingui igualador: de Pedralbes a Gràcia passant pel Raval i el Bon Pastor, tothom té dret a un espai públic de la mateixa qualitat, net i facilitador de la multiplicitat d’usos.
El carrer no és neutral però si ha de ser plural i la pluralitat s’ha de poder garantir: des del nen que juga a pilota, el treballador que de pressa a la feina o el jubilat que llegeix assegut a un banc.
Cal treballar doncs per acotar i reduir els usos monopolitzadors de l’espai públic, aquells que esdevenen coaccionadors de la llibertat dels altres ciutadans, ja sigui perquè generen inseguretat, realitzen una activitat il·lícita o simplement inutilitzen o vandalitzen l’espai.
I són forces i diversos els usos que són excloents i que és urgent avui a Barcelona abordar, des del Top Manta, el botellón, l’oferiment sexual, el soroll nocturn que afecta el descans o el gos que excreta al sorral dels infants.
És per tot això que cal desplegar un nou paquet de mesures en matèria de convivència.
Pla d’inspeccions a locals de pública concurrència per vigilar les infraccions relacionades amb els sorolls, l’excés d’aforament i horaris de tancament
Reimpulsar el PMI, Pla de Manteniment Integral, per tal de reparar i millorar la qualitat de carrers i places que avui es troba infradotat. En el cas d’Eixample per exemple és més gran el contracte de manteniment d’edificis municipals que el contracte de manteniment de la via pública.
Venda ambulant. En aplicació de la Carta Municipal es vetllarà per la cura de l’Espai Públic i la no sobre ocupació, també a la zona del Port de Barcelona.
Inspecció de les activitats econòmiques que es desenvolupen a l’espai públic, des de guinguetes a terrasses, etc.
Desplegar agents cívics en torns de dia, tarda i nit que informaran de les conductes no permeses, com un primer estadi previ si s’escau a posteriors actuacions de la Guàrdia Urbana.
Revisió de la dotació del servei contra plagues.
Increment del servei de neteja viària. Estudi per la millora del sistema. Creació de noves boques de rec provinent del freàtic per la neteja de carrers.
Normalitzar les inspeccions conjuntes de diferents serveis municipals, GUB, Salut, Comerç, Districtes, Ecologia Urbana i Neteja, Soroll, etc.

Nou pla de convivència per:

• Vetllar per la neutralitat política de l’espai públic
• Consum d’alcohol al carrer
• Cants o crits molestant als veïns
• Consum i/o tinença d’estupefaents
• Ús intensiu de la via pública
• Grafits o tags
• Vandalisme en mobiliari urbà o jardins
• Infraccions a la normativa de gossos

Avaluació posada en marxa de la Nova Oficina de Convivència en substitució de l’observatori que es troba en l’oblit. Reactivar la captació d’indicadors així com creació d’un espai d’escolta activa dels veïns i entitats en matèria de convivència.

Nota Metodològica:
Aquestes propostes han estat realitzades amb informacions proporcionades per l’Ajuntament, a través d’enquestes municipals, com l’enquesta de victimització, i els mateixos informes de gestió publicats per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Clica aquí per accedir a l’informe Barcelona, Ciutat Segura

Clica aquí per accedir a fotografia de la jornada (1)
Clica aquí per accedir a fotografia de la jornada (2)
Clica aquí per accedir a fotografia de la jornada (3)
Clica aquí per accedir a fotografia de la jornada (4)