La pandèmia de la COVID-19 ha provocat una sèrie de situacions molt crítiques per a les quals es fa molt necessari parar-nos a reflexionar.

Un dels principis de la bioètica és el de justícia, és a dir, una distribució justa entre càrregues i beneficis sanitaris. En el marc de la pandèmia, aquest principi s’ha hagut d’aplicar pensant en el bé comú i primant la comunitat sobre l’individu, el què ha suposat prendre una mesura molt dramàtica: la implantació del triatge. Tot i això hi ha hagut altres qüestions també molt controvertides que mereixen una reflexió: la proposta del passaport immunològic, les Apps de rastreig per controlar el COVID-19, etc.

És per aquest motiu que des de l’Executiva de Federació del PSC de Barcelona vam decidir organitzar una videoconferència amb les Dres. Maria Casado i Itziar de Lecuona, directora i subdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona- Càtedra UNESCO de Bioètica per parlar d’aquests aspectes.

En el marc d’aquesta xerrada, la Dra. Casado va criticar les retallades en la sanitat pública i la política d’stock zero que també s’ha practicat a la sanitat i que, en un moment de profunda crisi sobrevinguda ràpidament i a nivell planetari, ha suposat que no hi hagués stock de material higiènic per a tot el personal sanitari, havent estat especialment complicat aconseguir-ne donada l’emergència a nivell global, i ha situat aquests dos fets com a causes de què la crisi sanitària hagi estat especialment greu.

Altres qüestions sobre les que es va reflexionar van ser les Apps de rastreig per al control de la COVID-19, la monitorització dels moviments de la persona i la consegüent pèrdua de llibertat de moviment i intimitat de la persona; el projecte de passaport immunitari i la seva vulneració de drets fonamentals com el dret a no discriminació; l’autonomia de la voluntat i el final de la vida.

Efectivament, en situacions d’emergència sanitària alguns drets fonamentals entren en franca col·lisió amb altres drets fonamentals de la mateixa persona o d’altres persones. Aquesta col·lisió de drets no fa més que empitjorar quan les polítiques que es duen a terme no tenen com a objectiu central a la comunitat  sinó que prioritzen interessos individuals i els econòmics.

Si bé és cert que en situacions d’emergència l’interès comú ha d’estar per sobre de l’interès individual, també és cert que la persona ha d’estar per sobre del capital. Aquesta idea és la que ha primat en la gestió de la pandèmia per part del govern de Pedro Sánchez, que ha dirigit les seves mesures per garantir la vida i la salut dels ciutadans mentre que alhora ha instaurat un autèntic escut social per minimitzar les conseqüències negatives provocades per l’aturada de l’economia i el necessari confinament de la població. Amb un resultat força positiu si el comparem amb els resultats de països amb governs neoliberals que han optat per posar l’economia per davant de la salut de la comunitat com, per exemple, Regne Unit o EE.UU.