La notícia que ha sortit sobre la retirada del govern Espanyol a l’ampliació de l’Aeroport del Prat, és una bona i dolenta notícia alhora. Bona notícia perquè deixa en pilotes al govern de la Generalitat que ha jugat a dues bandes en un tema tan seriós com aquest, i dolenta notícia, perquè com sempre, acabem perdent.

No sé si és per aquesta tradició de celebrar derrotes (l’11 de setembre és a tocar) o perquè sincerament alguns volen arruïnar Catalunya, però la realitat és que s’ha perdut una oportunitat d’or per al territori. 45.000 llocs de treball directes, 200.000 indirectes i una inversió de 1700 milions, amb tota l’estima del món, aquestes dades no s’obtenen cuidant i produint les escarxofes del prat.

Segurament avui, molts estaran contents, l’Aeroport es queda com està i haurem d’esperar mínim cinc anys perquè es torni a repetir l’operació. Algú em pot explicar com generem ara 45.000 llocs de treball? Algú podria dir-me d’on traiem 1700 milions? L’alegria de tots aquests que ho celebren, els converteix en còmplices d’un altre fracàs per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i també de rebot, per a Catalunya.

De ridícul en ridícul fins a la derrota final

Em fa la sensació que aquest debat sobre l’ampliació hi ha qui l’ha volgut evitar, i m’explico. Un debat per a l’ampliació d’aquestes característiques s’hauria d’haver entomat sense apriorismes, sense dogmes i sobretot sense la necessitat d’imposar a l’altre el discurs.

El govern de la Generalitat, tant ridícul com ineficaç, és l’únic responsable que com sempre, tot se’n vagi a norris. No cal ser un gran expert per saber que una operació com la que es pretenia requereix un suport unànime i no és el que hem pogut veure. Sembla que durant tot aquest temps de “processisme” ens hem oblidat del que suposen els debats sobre política real i no sobre la bandera.

Els joves, i també els no tan joves, ens hauríem de fer un favor a l’hora d’abordar aquestes qüestions que solen ser polèmiques: hauríem d’afrontar aquests debats amb altura de mires i sobretot buscant una mirada llarga que ens permeti afrontar-los sense la necessitat de discussions pujades de to i on el respecte s’acaba perdent.

Avui per desgràcia hem vist com gràcies a l’operativa d’un govern ineficaç i inoperant Catalunya perd una oportunitat d’or i necessària com l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona El Prat – Josep Tarradellas. La travessia pel desert de l’independentisme sembla no voler acabar mai, i això ens hauria d’obligar a totes i tots a una reflexió: Fins quan hem de seguir perdent oportunitats per al bon desenvolupament de Catalunya i l’Àrea Metropolitana?

Marc Guallar García

Secretari d’Acció Metropolitana de JSC