28/06/21
Barcelona es postula com a capital de l’humanisme tecnològic a la Digital Future Society Summit
El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha participat avui en aquesta iniciativa creada fa tres anys al si del MWC per apostar per una digitalització inclusiva i justa
El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha postulat la ciutat de Barcelona com a capital de l’humanisme tecnològic a la Digital Future Society Summit (DFS) que se celebra en el marc del MWC 2021. Durant la seva intervenció, Collboni ha destacat que “volem una revolució tecnològica amb un vessant humà i això suposa posar la justícia social al cor de l’economia digital”.
El primer tinent d’alcaldia ha remarcat que “Barcelona vol ser la Silicon Valley de la tecnologia i la innovació però no vol ser la Silicon Valley de les desigualtats socials”. I ha afegit que “aconseguir o no una transició digital justa determinarà el nostre futur pel que fa a una societat del benestar, equitativa, inclusiva i democràtica” però per aconseguir-ho és necessari comptar amb la col·laboració de tothom: el sector de les telecomunicacions, els operadors privats, els sindicats, les organitzacions socials i el sector digital o tecnològic, entre d’altres.
Collboni ha explicat que la pandèmia ha accelerat la transformació digital de manera equivalent a com s’havia fet en els 7 anys anteriors. “Durant la pandèmia, la digitalització ha estat essencial per prevenir efectes més negatius a nivell econòmic, social i emocional. Gràcies a la tecnologia, hem estat capaços de teletreballar, accedir virtualment a serveis públics i prevenir la soletat social provocada per la distància amb la família i els amics”.
Però, ha recordat que “la pandèmia també ha evidenciat la dimensió de la bretxa digital, que suposa una nova capa de desigualtat social a la ciutat. Els que estaven pitjor s’han vist encara més afectats”. I és que a la ciutat de Barcelona hi ha 8.000 famílies que no tenen accés a internet de qualitat a casa per motius econòmics, que les famílies de renda més baixa tenen menys dispositius i més simples que les de renda alta; i que la gent gran, les que tenen menys nivell educatiu i les que estan a l’atur o jubilades tendeixen a emprar menys internet i per a usos menys diversos.
El primer tinent d’alcaldia ha posat en valor que “les institucions públiques hem de liderar les polítiques necessàries per evitar que generem guanyadors i perdedors de la digitalització. Aquest ha esdevingut l’eix central de les polítiques d’inclusió digital que estem fent des de l’Ajuntament de Barcelona”.
Però hi ha més qüestions relacionades amb la digitalització que preocupen al govern municipal i és que en aquest darrer any s’han hagut d’introduir les eines digitals en pràcticament tots els àmbits de les nostres vides i això ha provocat que “s’han multiplicat les dades recollides per les grans empreses digitals. El fet que les nostres dades personals acabin en mans de grans tecnològiques posa en qüestió la protecció del nostre dret a la privacitat”.
Finalment, ha recordat que també s’ha vist com creixia de manera exponencial l’economia de plataformes, especialment les del sector del delivery “això ha generat una gran disrupció al mercat laboral i als sistemes de protecció dels treballadors però, afortunadament, el Congrés ha convalidat la Llei Rider, que garantirà drets laborals per a treballadors de plataformes digitals i que és pionera a nivell internacional”.
