Barcelona reforça el Pla de Xoc en Salut Mental amb una inversió de 3 milions d’euros
- Entre les noves mesures hi ha l’extensió a tota la ciutat d’una formació bàsica en salut mental a agents comunitaris i referents dels diferents districtes, que actuaran com a primers suports en qüestions de salut mental
- Es crearà un nou canal de missatgeria instantània per a la prevenció del suïcidi en joves per redoblar els esforços en aquest col·lectiu
- També es crearan punts d’acompanyament psicològics per adults a diferents districtes de la ciutat i es desplegaran plans integrals de salut mental a 4 barris de la ciutat amb indicadors de vulnerabilitat, començant per la Zona Nord a Nou Barris
- El Govern municipal portarà al proper plenari una mesura de govern per reforçar les actuacions que es fan a la ciutat des de fa un any per mirar de pal·liar el malestar psicològic i emocional que ha provocat la pandèmia de Covid-19
El Govern municipal portarà al proper plenari del Consell Municipal una nova mesura de govern per reforçar i ampliar el Pla de Xoc en Salut Mental. Amb aquesta mesura es consolida la priorització de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa la salut mental i emocional. Aquest pla ja es va posar en marxa ara fa un any, amb motiu de la irrupció de la pandèmia de Covid-19 i la constatació que a banda de la crisi sanitària i econòmica també hi havia senyals que feien preveureun increment del malestar emocional. Les poques evidències existents indiquen que durant l’any 2020 s’han incrementat alguns problemes de salut mental, com són els trastorns de l’alimentació, el consum de psicofàrmacs o bé les atencions a persones amb crisis d’angoixa. Barcelona és la primera ciutat de l’Estat a comptar des de l’any 2016 amb un Pla de salut mental específic, i des de llavors ha constituït Taules de Salut Mental a tots els districtes de la ciutat, amb la participació d’unes 350 entitats i organitzacions que treballen en aquest àmbit. Les noves mesures han estat igualment consensuades amb aquestes entitats, i arriben després que s’hagin analitzat les respostes a qüestionaris que s’han distribuït per conèixer la situació actual de la població pel que fa a aquest àmbit.
Quatre d’aquestes mesures són les següents:
- Activar un programa de primers suports en salut mental a tots els districtes de la ciutat, oferint una formació bàsica en salut mental a les persones que treballen com a referents dels serveis de proximitat i amb atenció al públic, que operaran com a antenes de salut emocional. D’aquesta manera, monitors i monitores de menjador, casals de gent gran o persones voluntàries del món associatiu aprendran a reconèixer, comprendre i acompanyar persones del seu entorn que afronten situacions de malestar psíquic fins als recursos disponibles. La formació, en dues sessions d’unes 8 hores, es podrà reconèixer i servirà per adquirir unes habilitats mínimes per fer aquest primer acompanyament davant d’una crisi de salut mental. Seran els “veïns i veïnes emocionals”.
- Reforçar la prevenció de la conducta suïcida amb una mirada específica als joves. Després que l’agost de l’any passat es posés en marxa un telèfon d’atenció a la conducta suïcida, de la mà de la Fundació Esperança, que ha rebut fins ara unes 1.800 trucades, i després igualment de les més de 200 atencions a famílies i entorn que s’han fet al centre Barcelona Cuida de la mà de les entitats, la intenció ara és centrar-se en la població més jove, donat que les dades sobre temptatives de suïcidi apunten que aquestes van créixer durant el 2020 entre la població menor de 18 anys. Per aquesta raó, i davant del fet que el jovent és menys procliu a parlar per telèfon, es posarà en marxa un canal de missatgeria instantània via WhatsApp que doni un servei similar al del telèfon. També es desenvoluparà una aplicació mòbil per donar un accés ràpid a les línies d’ajuda i oferir estratègies de protecció, des d’un entorn de màxima privacitat.
- Es crearan de forma extraordinària sis nous punts d’atenció psicològica per a adults, situats en entorns no sanitaris i sense necessitat de cita prèvia, a l’estil del que ja s’ha fet amb el programa Konsulta’m dirigit específicament a joves. Aquests punts estaran vinculats als Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) i es desplegaran de manera progressiva als sis districtes de la ciutat amb indicadors socioeconòmics més desafavorits. A banda de la consulta oberta, aquests espais també oferiran tallers i cursos per a la millora del benestar emocional. L’objectiu és tractar el més aviat possible el malestar, evitant així que es cronifiqui o s’agreugi, a banda de poder derivar amb la màxima diligència possible aquells casos més greus a la xarxa de salut pública.
- S’elaboraran plans integrals, intersectorials i comunitaris per a la prevenció i millora de la salut mental en 4 barris prioritaris, en el marc del Pla de Barris de la ciutat i Salut als Barris. Es treballaran amb la Taula de Salut Mental dels districtes on hi són pràcticament tots els agents del territori treballant pel benestar emocional dels veïns i veïnes. El primer d’aquests plans es farà a la Zona Nord del districte de Nou Barris.
L’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental, un cop analitzat el primer any de funcionament del Pla de Xoc, han identificat fins a 10 reptes de futur i 24 línies d’actuació per desenvolupar en els propers dos anys. Per aquesta raó, el consistori destinarà 3 milions d’euros durant aquest període per donar continuïtat als diferents programes creats i poder desplegar mesures addicionals en la mateixa línia. Els 10 reptes de futur passen per reforçar al màxim les aliances entre l’àmbit educatiu, comunitari i de salut; impulsar l’estratègia de prevenció del suïcidi; formar referents comunitats i de suport a la proximitat; actuar preferentment en els barris més desafavorits i consolidar el rol de les diferents Taules de Salut Mental, entre d’altres. Assenyalen igualment la necessitat que la Generalitat de Catalunya impulsi i dissenyi un Pla de Xoc en Salut Mental de país.
