Per Marc Guallar

Aquests dies de confinament, des del PSC Barcelona hem engegat una sèrie d’entrevistes a diferents companys i companyes per comentar amb ells diferents temes d’actualitat. En aquest cas entrevistem a Ferran Pedret, Diputat del PSC al Parlament de Catalunya i Primer Secretari del PSC Barcelona.

P: Gràcies primer de tot per atendre als companys de la federació, que intentem dinamitzar l’activitat del partit durant aquest confinament: Com el portes tu el confinament?

F.P: Fem el que podem, una mica com tothom que, amb les seves circumstàncies, intenta fer el que pot per mantenir les seves responsabilitats que individualment i col·lectivament hem de mantenir. Es veritat que amb criatures es difícil teletreballar, però es fa el que es pot.

P: Has descobert algun “hobby” nou durant aquest confinament? Cuinar, llegir… Hi ha molta gent que durant aquests dies ha descobert coses que durant la resta del temps no feia.

F.P: Deu ser la gent que no té criatures (riu). Més que descobrir coses noves, potser el que fas es poder dedicar una mica més de temps a coses que normalment no pots fer. Aquests dies hem vist a Instagram com tothom fa pa, doncs lamento dir que soc un d’aquests que també s’ha posat a fer pa. També intento llegir una mica més.

P: Entrant ja més en matèria política, com a Primer Secretari del PSC Barcelona, podries fer-nos una breu valoració del que han estat aquests dies de confinament, políticament?

F.P: El que ha fet la pandèmia en general i el confinament també en particular és augmentar les incerteses i les angoixes. Evidentment aquest era un factor no esperat per cap actor ni públic ni privat globalment, i per tant interromp qualsevol planificació i qualsevol intent de mantenir unes polítiques organitzades i adreçades a uns objectius. Ens ha obligat a revaluar tot el que s’estava fent.

P: Entrant en política catalana: està actuant bé el govern de la Generalitat? Es pot esperar alguna cosa més del govern de Torra?

F.P: La pregunta es bona perquè diu: es pot esperar alguna cosa més? I la temptació és respondre «no, no es pot esperar gaire cosa més». Però s’hauria de poder esperar alguna cosa més, i aquest és el tema. Jo crec que tots els governs i totes les administracions públiques s’han vist desbordades per un problema que és enorme. I que a més no és només el problema sanitari, sinó les conseqüències a nivells socials i econòmics, la multitud de detalls en els sectors més inesperats i que estan molt íntimament relacionats amb aquesta aturada dràstica de la vida quotidiana de la societat. Cal ser comprensius amb les dificultats que tots els governs i institucions han afrontat.

P: Aquests dies ja sabem que a Galícia i Euskadi tindrem eleccions el 12 de juliol. S’especula amb alguna data per a les eleccions a Catalunya?

F.P: Jo diria que s’especula amb una data d’eleccions des del minut 1 de legislatura. El president Torra va fer una compareixença una mica peculiar en que va dir que el seu govern estava dividit, que ell estava desautoritzat, que no compartien projecte amb els seus socis, que no eren capaços de coordinar-lo i que convocaria unes eleccions un cop aprovats els pressupostos. No ho sabem, no hi ha una data que ara mateix estigui circulant com a certa.

P: Ara estem en fase 1, però políticament estem preparats per a la fase post Covid19?

F.P: No crec que ningú estigui preparat, perquè ningú sap del cert que es això de la era post Covid-19. Hem tingut abans greus pandèmies i greus situacions que han trastocat la vida social i econòmica dels països, però això no vol dir que les respostes ara puguin ser les mateixes. Hi ha qui està fent reflexions de tot tipus, des de les qüestions sobre mobilitat, i per tant també sobre la contaminació atmosfèrica, fins a qüestions que tenen a veure amb el model d’economia i per tant també països com el nostre, molt dependents del sector serveis i dins d’aquest sector serveis, massa dependents del turisme, per exemple.

P: Entrant en temes polítics d’aquestes últimes setmanes… Cada cop que Ferran Pedret sent Núñez de Balboa o Barrio de Salamanca, que li ve al cap?

F.P: Doncs el mateix que quan sento que altres barris han estat estigmatitzats, segurament en sentit contrari. No s’ha d’estigmatitzar un barri: allà hi viu gent de tota mena, hi ha unes determinades majories, una composició sociològica i una composició sòcio-electoral molt determinada. El que estem veient és gent de classe mitjana-alta, revoltant-se de manera irracional contra unes mesures que estan destinades bàsicament a protegir la salut de tots, la seva també.

P: Ha dimitit doncs el PP de la seva tasca d’oposició com a figura de sentit d’estat més formal?

F.P: Jo penso que el PP no ha tingut mai sentit d’estat. Em sap greu dir-ho així, però ara es veritat que potser se senten més acorralats en les seves estratègies perquè existeix una força d’extrema dreta amb una àmplia representació al Congrés, i que exerceix la pressió que normalment exerceixen les extremes dretes: la pressió sobre el discurs dels seus competidors més immediats, dretanitzant-los i radicalitzant-los.

P: S’està parlant de l’acord PSOE-PODEMOS-Bildu per la derogació de la Reforma laboral, que ja estava contemplat en l’acord de govern. S’està enredant la troca per desviar l’atenció mediàtica del que està passant i centrar-nos en un soroll mediàtic?

F.P: Jo crec que tot es magnifica en moments de crisi, i pot ser que maniobres parlamentaries que poden ser necessàries per assegurar que prosperi una prorroga de l’estat d’alarma —que es una eina fonamental per governar la desescalada—, cridin molt l’atenció. Com tot es magnifica s’hi centra molta tensió. Sobre això és important dir que portem des de 2016 amb el mateix debat, si hem de parlar de derogació, de derogació íntegra o si s’ha de parlar d’un nou estatut dels treballadors.

P: Tenim companyes i companys molestos per un fet en concret: quan la Generalitat va dir que el 1.714.000 de mascaretes que el govern de l’Estat va entregar eren una provocació.  Segons el conseller Buch jugaven amb una data simbòlica. Que els podem dir?

F.P: Sembla mentida que una persona que té una alta responsabilitat, com es un Conseller d’Interior, arribi a dir les tonteries que va arribar a dir. Al cap i a la fi, fer un anàlisi numerològic de les mascaretes que s’han enviat es ridícul. El pitjor va ser quan, en la mateixa compareixença, va dir que reaccionarien igual si els enviaven 1.936.000 mascaretes. Com si la Guerra Civil Espanyola  fos una guerra d’Espanya contra Catalunya, un contra sentit que tot i així una part del nacionalisme català intenta que vagi impregnant en la consciència de la gent. Allò era una tramesa de mascaretes i material sanitari, una més entre diverses.

P: A tota aquesta gent gran que s’ha hagut de quedar a casa i que seran possiblement els últims en poder incorporar-se a la nova normalitat, quin missatge els podem transmetre?

F.P: El primer de tot es traslladar-los un missatge d’ànim, d’empatia i d’afecte, perquè molta gent gran està confinada sola. És veritat que algunes administracions, especialment les administracions locals, estan fent tot el possible per a poder combatre aquesta soledat involuntària. Per tant, un missatge d’escalf i d’ànim.

P: Aquesta crisi de la Covid-19 és la segona per a una generació de joves que ja va patir una al 2011. Quin missatge podem transmetre a la gent jove que sembla que repeteix en això de les crisis en tan poc temps? 

F.P: Hem de fer un esforç col·lectiu, com a societat, per a intentar evitar que hi hagi gent que es vagi quedant despenjada. Primer perquè és un cas de justícia, però també perquè es en interès del conjunt de la societat. No hi ha societat que pugui arrossegar permanentment grans bosses de població en risc d’exclusió social o que estan maldant per sobreviure en la precarietat, sense la oportunitat de formar un projecte de vida mínimament previsible i amb una mínima estabilitat i per tant, sense tenir autonomia real per fer projectes de vida.

Podeu veure l’entrevista completa aquí: