• L’Estratègia de Desenvolupament Econòmic de Proximitat 2021-2023 també inclou l’obertura de dos nous espais per acostar els recursos d’emprenedoria, empresa i ocupació a la ciutadania: Sant Andreu Activa i Sants Activa
• A més, s’ampliarà la cobertura de serveis ja existents destinats a la dinamització de l’economia de proximitat, en col·laboració amb els districtes, Pla de Barris i el teixit socioeconòmic i comunitari dels territoris
• Aquesta política econòmica de Proximitat ha contribuït fins ara a augmentar un 62% la mitjana de despesa per persona en edat de treballar en el conjunt dels sis districtes amb indicadors econòmics més desfavorables, passant dels 24,8 euros a 40 euros
• Entre els anys 2018 i 2020 s’ha assolit una disminució de l’atur i més accessibilitat de formacions per a l’ocupació i l’emprenedoria en una realitat sociodemogràfica diversa

L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, destina un pressupost de 120 milions d’euros a reforçar el teixit productiu dels barris i districtes, posant l’accent en la generació d’oportunitats i en les necessitats des d’una perspectiva territorial i de proximitat, fent front a la desigual distribució dels actius econòmics, renda i ocupació, i per un creixement sostenible i equitatiu alhora que competitiu, tal i com es recull en la Mesura de Govern “Estratègia de Desenvolupament Econòmic de Proximitat 2021-2023”.

Gràcies a l’Estratègia de Desenvolupament Econòmic de Proximitat s’ha aconseguit avançar en el reequilibri dels recursos territorials, destinant més inversió allà on els indicadors socioeconòmics eren més desfavorables. A més, s’han analitzat les repercussions i l’impacte de la pandèmia a nivell territorial i s’han redirigit les polítiques de proximitat fins al 2023 cap a nous serveis, obertura de nous espais d’atenció i extensió de programes de foment de l’ocupació de qualitat

Aquest model és capdavanter en tant que fa de Barcelona una ciutat que aposta per articular els nous pols d’activitat econòmica amb les iniciatives dels veïns i les veïnes, de les entitats socials, dels comerços, la restauració i serveis dels 10 districtes –dels quals 6 amb una mitjana de renda inferior a la resta de la ciutat- i 73 barris de la ciutat –dels quals 23 més vulnerables-, desplegant estratègies de promoció econòmica integrals als diferents territoris, implicant a nous agents i coproduint noves solucions.

Per a l’impuls de les estratègies de proximitat territorial, Barcelona Activa destina un pressupost que, en perspectiva territorial, s’ha incrementat un 57% en els últims anys, amb majors partides especialment destinades a Ciutat Vella, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu. De manera que la mitjana de despesa per persona en edat de treballar en el conjunt d’aquests sis districtes amb indicadors socioeconòmics de ciutat més desfavorits ha augmentat gairebé un 62%, passant dels 24,8 euros a 40 euros. Un resultat que se suma al posicionament de Barcelona com a referent de polítiques d’inversió social, tal i com ha constatat recentment l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials d’Espanya.

El veïnat dels districtes amb indicadors socioeconòmics de ciutat inferiors a la mitjana obtenen serveis i recursos que impliquen un pressupost de 14, 18 o fins a 21 milions (Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sant Martí) en el període fins a 2023, tenint en compte l’increment generalitzat de pressupost i serveis destinats en tots els districtes en atenció a les necessitats i la densitat de la població. Actualment, l’atur registrat a la ciutat s’ha aconseguit situar sota el llindar de les 65.000 persones, però els sis districtes amb menys renda concentren el 72,1% de les persones en situació d’atur a la ciutat. En tots els casos, però, s’activen polítiques de suport a les iniciatives econòmiques que sorgeixen del propi territori, la reactivació del comerç i el foment de l’ocupació de qualitat.

Entre els objectius de l’Estratègia figura el promoure models de dinamització econòmica innovadors, alhora que consolidar aquells projectes que han demostrat la seva eficàcia per tal d’impulsar un desenvolupament econòmic en clau territorial per tal d’augmentar la cohesió social. Per això, en el període 2021-2023 es consolida la despesa estructural en clau territorial, sense tenir en compte els fons extraordinaris COVID, reflectint així l’esforç municipal per dotar les polítiques econòmiques i d’ocupació de més i millors recursos per fer front a les transformacions de l’economia.

Sants Activa i Sant Andreu Activa: nous equipaments de futur

Fins al 2023, l’Ajuntament crearà dos nous espais d’economia de proximitat: Sants Activa i Sant Andreu Activa, ambdós tindran com a matriu Barcelona Activa, i es vol que segueixin el model de Nou Barris Activa. Sants Activa estarà integrat en el Bloc IV de Can Batlló, i Santa Andreu Activa, a l’espai del carrer Residència.

Aquests centres són creats, en lògica de proximitat, per acostar els serveis de l’agència als territoris i a la ciutadania que, d’una altra manera, no sol arribar als recursos municipals. No només en termes d’apropament físic sinó també del tipus de serveis i comunicació que s’hi ofereix. La prova ha estat Nou Barris Activa. Des de la seva creació, l’any 2018, només durant el primer any de funcionament un 43% de persones residents a Nou Barris que mai no havien interactuat amb Barcelona Activa, per la seva llunyania física o per no conèixer l’agència, hi han fet ús dels serveis ocupacionals o d’atenció a l’emprenedoria i l’empresa De la mateixa manera, Sants Activa i Sant Andreu Activa volen esdevenir un espai de referència, i incrementar el nombre d’atencions i suport, ja sigui per acompanyar amb idees de negoci, millorar en la seva formació i ocupabilitat o assessorar en alguns dels serveis empresarials i comercials.

A més de crear nous espais, es reordenen i s’impulsen més activitats des dels equipaments que ja operen. Per exemple, el Convent de Sant Agustí, a Ciutat Vella, que s’especialitza en recursos i eines per a l’ocupació jove, així com a Ca n’Andelet, a Horta-Guinardó, un equipament històric que també continuarà oferint suport en orientació i recerca de feina, ocupació i formació a joves i a adults.

L’Estratègia també acull el suport que s’hi ofereix a través d’eines virtuals, com ara el servei del Cibernàrium, que durant la pandèmia ha multiplicat les seves atencions i formacions de tecnologia, i que ofereix formacions des de les biblioteques de la ciutat (mitjançant Antenes Cibernàrium), per lluitar contra la bretxa digital, o en el nou espai del Parc Tecnològic de Nou Barris, així com des de l’edifici MediaTIC, del 22@.

Més diversificació de les activitats econòmiques

Seguint els propòsits del Barcelona Green Deal, quant a diversificació de l’economia i l’aposta per l’economia de proximitat, es té en compte que a la ciutat es localitzen al voltant de 190.000 activitats econòmiques. El desenvolupament en clau territorial té una intensitat i impacte desigual en els districtes. Els quatre amb renda per sobre de la mitjana concentren més activitats  tècniques, financeres, de serveis a les empreses i activitats sanitàries i d’educació. Un altre grup conformat pels sis altres districtes presenta valors superiors en indústria, construcció, transport i emmagatzematge. Així, l’Eixample, Sarrià i Sant Martí concentren el 55% de les activitats econòmiques de la ciutat. Sent així, l’anomenada societat del coneixement es concentraria només en aquests tres districtes, per la qual cosa es considera estratègic diversificar l’activitat econòmica a la ciutat i fer-ho per igual, en la mesura del possible, als diferents districtes

A través de l’Estratègia, s’estan desplegant 10 plans de reactivació econòmica (PDE), un per districte. Fins ara, hi havien sis districtes amb un pla desenvolupat i ha derivat la necessitat de contribuir a la reactivació econòmica de tota la ciutat. Es tindran en compte les singularitats de cada districte, és a dir, els actius identificats per a la promoció econòmica, les necessitats dels veïns i veïnes i les empreses o les visions de futur, i s’incorporaran altres línies estratègiques, com ara l’enfortiment de l’economia social i solidària; l’increment del pes de la indústria, la promoció de l’economia del visitant, l’impuls a les indústries creatives o del sector tecnològic.

Projectes emblemàtics com els d’economia circular

Així mateix, es continuarà donant suport els projectes emblemàtics de districtes, com ara aquells que fomenten l’economia circular de proximitat. Un exemple seria el Banc de Recursos Mancomunats a Ciutat Vella, o la Nat u Vila Besòs a Sant Andreu. Així mateix, es continuarà fomentant el creixement i consolidació d’iniciatives econòmiques arrelades als territoris a través d’instruments de finançament, com ara Impulsem el que fas (que en l’edició 2018-2019 ha arribat a 166 projectes i ha impactat en 1.454 empreses, amb un pressupost de 3’8 milions d’euros) i es consolidaran recursos i es generaran de nous, com ara els programes de dinamització de locals en planta baixa, Amunt Persianes, amb impacte tant en locals amb activitat econòmica com en aquells que estant buits.

Pel que fa a la distribució de les activitats econòmiques, tots els districtes tenen un pes del comerç per sobre del 20%, i la segona activitat més nombrosa, la major part de la ciutat, són els serveis a les empreses i les activitats professionals.

Entre les línies obertes per ajudar el comerç, tant amb programes Rethinking com els de Comerç a Punt, s’han sol·licitat ajudes per reorientar els negocis en el món post-pandèmia, i per obrir-se a la digitalització per facilitar i canalitzar més vendes. Programes com el de Comerç a Punt que tenen previsió d’assessorar de forma personalitzada a 300 comerços l’any, porta només els mesos de gener i febrer de 2022, més de 120 assessoraments. En aquest sentit, l’Ajuntament té previst ampliar aquests acompanyaments a més comerços per tal d’ajudar les activitats als diferents districtes.

Pel que fa al perfil de les persones ateses, els serveis de proximitat arriben, en els darrers anys, a un percentatge més alt de persones en situació de vulnerabilitat, una altra fita d’aquesta política econòmica de proximitat. Per valorar aquest impacte s’han tingut en compte variables com el nivell d’estudis o la procedència, que ens indiquen que un 21% de les persones ateses des de serveis de Proximitat tenen estudis primaris, mentre que aquest nivell d’estudis només es detecta en el 10% de les persones ateses al conjunt de serveis de Barcelona Activa.

Una iniciativa que es desenvolupa des de l’any 2016

De manera innovadora, al 2016, Barcelona Activa va fer una aposta per desplegar també una política econòmica de proximitat de manera que pogués apropar els serveis i recursos als barris i grups socials que més ho requerien, i als que no hi accedien o no els coneixien. Cinc anys després i fent balanç de la primera Estratègia de Proximitat, aquesta aposta està consolidada i ha mostrat els seus resultats en termes d’augmentar la participació de veïnes i veïns d’aquests territoris i perfils socials així com els recursos disponibles. En darrer terme, l’objectiu és contribuir a la cohesió de la ciutat a través de l’activitat econòmica i l’ocupació. L’agenda Barcelona Green Deal pel desenvolupament econòmic de la ciutat no vol obviar l’economia de proximitat i la cohesió social i territorial.